Raonament circular (petitio principii)

Adaptació de PACTISS

La petició de principi és una forma d'argumentar en què la veritat de les premisses suposa la veritat de la conclusió. Però en bona lògica, la conclusió ha de seguir-se de les premisses i per tant no es pot acceptar la veritat de la conclusió si abans no s'ha establert la de les premisses. Quan detectem una petició de principi hem d'exigir una prova independent de la veritat de les premisses. No podem suposar en les premisses allò que volem establir a la conclusió.

Per exemple:
1 - Jo sempre tinc raó
- Per què?
- Perquè ho dic jo
També:
2. Els éssers humans actúen malament perquè són malvats de mena.
Aquest ha donat lloc a moltes discussions
3. Cerquem el fonament racionalment últim ... amb la raó, per descomptat.
Fàcil:
4. La pedra cau perquè té l'instint de caure.
Provem ...
5. Les mares cuiden perquè tenen instint maternal.


Més informació aqui i aqui

Tot treballant la Declaració

Fa temps que faig servir els mapes conceptuals per treballar el contingut dels trenta articles de la Declaració Universal de Drets Humans. Aquest recurs, que ens obliga a destriar els conceptes fonamentals i les seves relacions, ens permet determinar i definir amb precisió els diversos drets, llibertats i prohibicions que s'hi proclamen. Hi ha qui, sense haver-ho pensat, demana als alumnes resums dels articles, com si es pogués resumir, per exemple, "dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat" sense mutilar greument els drets proclamats. No treiem drets innecesàriament: a la pràctica, els poderosos no deixen de voler retallar-los ... i nosaltres de reivindicar-los.

(NB. Criteri per triar-los: que sigui un bon mapa i el que es vegi millor. Falten alguns articles. Sembla que a algú -de moment, esperem- no li importa començar ell mateix a retallar la Declaració)

DUDHmapes conceptuals09

View more presentations from jbeltran.

Parfit en dibuixos animats

Una lliçó

- (Classe d'Ètica de quart) Recordeu Aminatu Haidar?

- És clar, l’altre dia en vam parlar! Porta 25 dies en vaga de fam. Diuen que, si segueix sense prendre més que aigua ensucrada, morirà.

- Hem de deixar que algú es perjudiqui?

- mmmm

- Vull dir que si deixaries que una persona es suïcidés, per exemple?

- Home, no, perquè la gent es suïcida perquè es troba malament, o no vol viure, o ha tingut un problema que no sap com resoldre.

- Però ella no es vol morir ...

- I no poden obligar-la a menjar?

- Sembla que legalment no es pot

- Però, què vol?

- Pressionar

- Per què? Què va passar?

- (FA) Al 1975 Espanya es va retirar del Sàhara i la colònia va ser ocupada per Marroc. Es va acordar fer un referèndum perquè els habitants decidissin si volien ser independents o pertànyer al Marroc. I encara no s’ha fet. (Murmuris d’admiració)

- Però qué ha passat ara? Ella perquè és a l’aeroport de Lanzarote?

- Va sortir als Estats Units per recollir un premi, i en tornar va posar “Saharaui” en el lloc de la nacionalitat dels papers d’entrada. I van dir-li “Llavors, si no ets marroquina, no pots entrar”, i li van treure el passaport i la van fer anar a Lanzarote, que és una illa canària del davant. Té la seva mare i es dos fills a El Aaiún, la capital del Sahara.

- Però ella què demana amb la vaga de fam?

- Tornar a el Aaiún

- Doncs que digui que s’havia equivocat en emplenar l’imprès.

- Però ella té dret o no a reivindicar la seva identitat saharaui?

- Que ho faci, però que no ho digui, perquè si no, és una provocació al Marroc.

- És una provocadora!

- Però com es pot reivindicar quelcom, si no es fa públicament?

- Els seus fills no han de patir perquè la seva mare faci una lluita política!

- Imagina’t que no est deixen parlar català, què faries, deixar de parlar-ho, fer-ho d’amagat?

- Jo no deixaria que els meus fills patissin. Els fills no han de pagar el que facin els pares.

- Doncs ja que sóm al Marroc, els 6 fills d’un general que va atemptar contra el pare de l’actual rei de Marroc es van passar 17 anys en una presó. En entrar, el més petit tenia tres anys.

- Estic segur que els seus fills li han dit que estan amb ella, que faci el que hagi de fer i que no es preocupi d’ells.

- Però que li preguntin als d’UFkir si estaven d’acord amb ell!

- Fins a quin punt hem de conformar-nos amb les coses que considerem injustes?

- La culpa la té el govern espanyol, per no obligar a Marroc a haver fet el referèndum.

- Es que hi ha interessos comercials.

- Però ella és una ingènua, es pensa que arreglarà alguna cosa morint-se a Lanzarote.

- Hi ha algú de vosaltres que cregui que els problemes s’arreglen en un plis?

- ....

- Penseu a casa vostra, una porta que grinyola, una aixeta que no tanca, s’ha d’arreglar, però ningú no fa res. Els problemes mundials són molt més complicats, i cal que moltes persones posin un gra de sorra. Mireu, si no, el cas de Rosa Parks

- (El que té tres nacionalitats i ha viscut en quatre paisos desperta) Rosa Parks!

- Explica: Era una mujer negra que se sentó en los asientos de delante del autobús ...

- Quan per les lleis de segregació dels anys 50 i 60 no es podia. Ella podia haver-se conformat, dissimular, dir que s’havia equivocat, que no ho faria més, però va aguantar i va aconseguir fer un pas més en l’abolició de les lleis segregacionistes. Heu vist Forrest Gump, oi?

- Total, que ella té el dilema de seguir fins la mort o retirar-se perdent la seva dignitat i quedant-se amb els seus fills. El govern espanyol està en el dilema de forçar massa Marroc o permetre que mori una persona innocent en el seu territori. El govern marroqui té el dilema de donar ales a l’independentisme saharahui o mostrar la debilitat del rei. I cadascú de nosaltres té el dilema de si quedar-nos esperant a veure què passa o fer alguna cosa.

- Tots tenim un dilema moral.

- Si, senyora Haidar. Gràcies a vosté.

Dia dels drets humans. Aminetu Haidar

Declaració Universal de Drets Humans

Article 9
Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 13
1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat.
2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

Article 3
Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Com va comencar la situació actual, aqui.

Quin cinc més nou!

Al·legoria de la vida
Hans Baldung "Grien"

¿M'agradaria ser un diamant, estructura diàfana de carboni, permanent desde la seva formació, immutable, perfecta? ¿Ho canviaria pel que sóc, la barreja de carboni i altres elements desequilibrada termodinàmicament, que per mantenir-se necessita metabolitzar matèria i energia de l'ambient, que pateix un desgast dels telòmers de les seves cèl·lules, però que és capaç de reproduir-se a ella mateixa i que ha evolucionat per selecció natural?

M'agradaria cada vegada més?

Violència zero, en concret

Tractàvem de la discriminació per raó de sexe. C es preguntava per què al seu germà, que era més petit que ella, li deixàven tornar a casa més tard. Poc a poc totes interveníen: les burles dels nois, els piropos dels homes, el caminar ràpid tremolant aferrades al mòbil, l'ensurt, els exhibicionistes, la por a la violació. Els nois, callats, excepte A i M, que juguen posant els dits de forma de pistola. Dic - No és broma, què faríeu si algú us amenacés? A respon ràpid: -defensar-me amb una pistola. Tens una pistola? -li pregunto. - No. - Però què et creus, que vius en un videojoc, on pots agafar l'arma que et convé segons la pantalla on siguis? - Responc una mica empipat. La majoria riu. Penso que he estat massa sorneguer, i no m'agrada (no sarcasm in the classroom), però veig que ha tingut efecte i s'afegeixen a la deliberació. Al cap d'una estona concretàvem: els nois havien de treballar per impedir que cap noia pogués ni sentir-se amenaçada. Sobre si era convenient que les noies sabessin una mica d'autodefensa, ningú estava segur de què era millor. I van decidir consultar el servei d'informació a les dones.

Calvin & Hobbes honoren Darwin

Avui és el dia mundial de la filosofia

I ahir vem fer una festa per celebrar-ho. Va ser una festa perquè ens vem trobar companys i companyes engrescats en un projecte comú; ens vem veure les cares després d'haver-nos conegut virtualment. Va ser una festa perquè alumnes il·lusionats, encuriosits i interessats bullien en les cadires de l'aula magna; orgullosos del seu centre i del projecte en què estaven participant. Va ser una festa perquè era l'acte final de la Mostra de Fotofilosofia 09; es donavem premis a les millors fotofilosofies escollides pels centres. Va ser una festa perquè ens vem adonar tots plegats que no només eren importants les premiades, sinó que cada blog de cada centre i tots vinculats era l'obra col·lectiva de la que ens havíem d'enorgullir, com es pot comprovar amb una passejada pels blogs. Va ser una festa perquè la Facultat de filosofia de la UB també ens acollia amablement, diríem que amb un punt d'admiració per l'entusiasme, el poder de convocatòria i la "iniciativa potent". I perquè les autoritats educatives presents podien constatar-ho. I perquè els alumnes del Damià Campeny ens van fer riure tot actualitzant un diàleg platònic que acabava amb una nova proposta per a posar per a una foto: res de "Luiiis", "Patata" o "Cheeese": "ARISTOOOOTIIIIIL".

Heus aqui una selecció d'algunes fotofilosofies i la síntesi de la meva intervenció.

Mostra De Fotofilosofia 09

View more presentations from jbeltran.

Diada mundial de la Filosofia 09

És convenció que el tercer dijous de novembre correspon al dia en què el retorn del vaixell ritual de Delos anunciava la propera execució de Sòcrates (Fedó 58a-c). Des de 2002, la UNESCO celebra en aquest dia una jornada internacional de reivindicació de la filosofia. Trenta-vuit IES de Catalunya i les Illes estem participant en un projecte col·laboratiu que anomenem Fotofilosofia. Dimecres vinent ens reunim per fer l'acte final al que esteu tots convidats. Hi podreu veure les millors fotofilosofies d'enguany, sentir-ne els comentaris i participar en la reivindicació de la filosofia. És la tercera vegada que ho fem.

Dimecres 18 de novembre
17 hores, Aula Magna (pis quart)
Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona
Carrer Montalegre, 6 (al davant del CCCB)

Politons filosòfics: si non é vero ...

En T.R., que ja ha sortit fora de la caverna, m'envia això:

Mala fama

La metempsícosi s'il·lustra en Plató amb molts mites escatològics. El del carro alat del Fedre, el d'Er a La República. Però és en el Fedó on trobem una menció a l'animal que inspira aquest blog. No el deixa molt bé (81d):

Les ànimes dels homes que en vida han estat lligats al cos, incapaces d'anar més enllà, donen voltes a les sepultures com a ombres (fantasmata) fins que "es lliguen" a un altre cos, que tindrà els costums que aquestes havien tingut: "Els qui s'han lliurat a la disbauxa i han tingut una immoderada afecció a la beguda, és natural que entrin en el llinatge dels rucs i els animals semblants".
Tenen una mica més de sort que han estat "injustos, tirans o lladres", que seràn "llops, falcons i milans". En canvi, els que han practicar la virtud de la moderació i la justícia viuran a l'Hades i quan retornin seran altres humans o "abelles, vespes o formigues".

Il·lustrar l'Holocaust?

Sembla que estiguin contemplant el paisatge més enllà del tal·lús que tenen al davant. Fa una llarga estona han estat obligades, malgrat el fred, a despullar-se fins quedar en roba interior, d'aqui el seu aspecte estrafolari. Set dones i dos nois. La tercera per l'esquerra recolza el cap en la del costat, que té les cames encongides, com si li estiguessin fent figa. Al centre, a baix, un braç inert no ha acabat de lliscar al fons de la rasa. Obligades a posar-se d'esquena als seus botxins, esperen, segurament amb les dents apretades, que la bala arribi aviat i que sigui mortífera. Miren el mar. Poc després van començar amb el gas.

Treballant la pàgina 44 del llibre de text, fragment de Si això és un home, de Primo Levi. Busco alguna cosa al Museu de l'Holocaust (en anglès) i a Yad Vashem (en espayol). M'he quedat amb aquesta fotografia.

"Dominick La Capra ha insistido en la necesidad de que la memoria permita enfrentarnos al pasado para intentar superarlo: en términos freudianos, no quedarse en la melancólica contemplación, en la mera repetición compulsiva, sino en un lamento que sirva a través del trauma para ir más allá de éste. La Capra no se refiere tanto a las víctimas, que difícilmente pueden superar a veces los sucesos traumáticos, sino al plano social y al peligro de quedarnos atascados en el recuerdo del pasado en lugar de abrirnos a las posibilidades del futuro. Y especial atención merece la advertencia de La Capra respecto a los historiadores, filósofos o incluso cineastas como Lanzman, o Giorgio Agambem, que en su identificación con las víctimas pueden quedar atrapados y caer en una esecie de transferencia incosnciente que provoca que los resultados de sus investigaciones reproduzcan el trauma pero lo sitúen fuera del marco histórico que debían estudiar, de modo que no salimos de la iranía del pasado. Aplicando estas consideraciones al ámbito educativopodríamos decir que el objetivo de la educación debe consistir en recordar lo suficiente para ser más libres, sabiendo que no podemos comprender todas ls cosas, y que si la memoria pesa sobre nuestras espaldas,también la inocencia del olvido es necesaria para quitar peso. La muerte de Guido permaneció en el recuerdo del narrador de La vida es bella, pero por ello aprendió que valía la pena vivir como si todo estuviera por ser descubierto" . (David Galcerà Padilla: Memòria i Oblit)

Es pot dir "Castanyada"?

O s'ha de dir "Nit de Tots Sants"? Quan ens decidirem a dir "Advent" a la segona part del primer trimestre i "Quaresma" a la segona part del segon trimestre? I si tornesim a l'abstinència en els menjadors escolars? I al retrat del cap d'estat i el crucifix a cada classe, per descomptat! Així retornaria l'autoritat a les aules, què coi!

Castanyada09

View more presentations from jbeltran.

(Algú ha prohibit que qui vulgui digui "Vacances de Nadal" a les Vacances d'Hivern i "Vacances de "Setmana Santa" a les de Primavera? Però correspon a l'Estat el declarar santa una setmana o donar significat religiós a unes vacances?)

Llibre-objecte

Després de tantes produccions àudiovisuals i informàtiques, resulta que encara hi ha llibres que les superen. Una obreta documentada, rigorosa, ben il·lustrada, breu, intel·ligible, completa. I bella. (7,60 €)

Conte

Tens el temps just de dur el cistell de caputxeta i tornar a la feina. Al carrer, poca gent a segona hora del matí. Passes per l'acadèmia de pintura. Cada finestra et descobreix la figura d'un jubilat davant d'un cavallet que contempla antentament un quadre que no veus. T'adones que cadascún vesteix una bata diferent.

Quan entres a l'hospital, en surten dos vells que acompanyen una dona encara més vella que aguanta un sobre de radiografies. Ara comproves on era la gent: a les sales d'espera, atapeïdes. Tots són vells; fins i tot la dona amb hijab és molt més vella que les compatriotes que acostumes a veure. Puges uns quants pisos. Vells allitats. Els més animats passegen en bata. Missió acomplerta, paraules d'agraïment.

I els nens i els joves? A l'escola. Sense bata.

Efectes colaterals

Trobes una especial dificultat en accedir al seient lliure. Normalment la maniobra és d'una precisió exquisida, però aquest cop ensopegues amb els genolls d'un i altre. L'estudiant de rostre vellutat ha encongit les cames aguantant els apunts que estava treballant. En canvi, l'home del davant seu no s'ha mogut. Alt, vestit de negre, barba retallada, canut, cabell recollit en un monyo dalt del cap. Mocador turquesa, bossa vermella. A la falda, un llibre: Pensamiento y mística india. Un guru, vaja. Té els ulls tancats. Pensa? Medita? No senyor. Dorm!

Alien

- Diuen que hi ha extraterrestres i que fins i tot ens han visitat. És veritat?
- No ho sé.
- Però hi ha els dibuixos de Nazca, i hi ha gent que afirma que han vist naus, o fins i tot que ha contactat amb extraterrestres.
- Són testimonis fiables?
- No molt ...
- Pensem una mica en el que està prou establert en la comunitat científica i deduïm algunes conseqüències.
- Bé, però, pot ser veritat que hi hagi extraterrestres i que ens hagin visitat?
- A tot l’Univers hi ha matèria i energia ...
- Els elements de la taula periòdica que ens han posat a l’agenda aquest curs!
- La vida que coneixem consisteix en llargues cadenes de carboni que són capaces de copiar-se, i perquè puguin fer-se cadenes llargues és necessari una certa temperatura; ni molt alta, ni molt baixa.
- I?
- Si en una galàxia hi ha una estrella que té vuit planetes i tres d’ells tenen la temperatura adequada perquè es formin llargues cadenes de carboni, i en un d’ells hi ha vida, posat que hi ha incontables estrelles i galàxies ....
- És probable que hi hagi vida en molts llocs de l’univers!
- Millor dit: no seria d’estranyar que n’hi hagués.
- Ostra, llavors és veritat el que diuen que els han vist o que han estat abduïts!
- No tant de pressa. Quina és l’estrella més propera?
- El Sol! A 21 anys llum.
- Molt bé, però vull dir fora del nostre sistema solar.
- Proxima centauri, també ho sé. És una nana roja aproximadament a 4,22 anys llum.
- Doncs si precisament aquella estrella tingués algun planeta i aquest pogués tenir vida i les formes de vida haguessin evolucionat vers una la vida intel·ligent i haguessin arribat a una tecnologia molt avençada i els hagués interessat contactar amb nosaltres, anant a 40 quilòmetres per segon (l’Apol·lo XII anava a 11 km/s) trigarien ... 32.000 anys a arribar.
- Si l’Homo sapiens té 200.000 anys d’existència, i els registres de la història són de fa uns deu mil anys màxim ...
- Val, val, no segueixis. Segur que no ens han visitat. És una coincidència pràcticament impossible.
- De vegades no cal que busquem proves, només cal que apliquem una mica allò que sabem.
- Sí, però i les línies de Nazca?
- Deure per al proper dia ... (I mira també aqui)

Adaptat de Sagan (1973) La Connexió còsmica.

Quin escàndol!

Brieva, El Pais 21-8-2007

Cliqueu en la imatge per gaudir del text

El Fedó, CSI et altera,

Plato, una revista online de la Societat Internacional sobre aquest autor. Conté d'articles recents sobre Plató, alguns en forma d'esborranys o en prepublicació. N'hi ha per triar i remenar.

L'article L'enmetzinament amb cicuta i la mort de Sòcrates: va explicar Plató la veritat? satisfarà sens dubte als seguidors de les sèries CSI com P., que es manté en la seva decisió d'estudiar criminologia. Altres, més assenyats, triaran l'article en castellà sobre Fedó 100a3-7. Qui trobi una mica estrany que després de tanta discussió racional sobre la immortalitat de l'ànima Plató faci explicar a Sòcrates mite escatològic per acabar de consolar els seus acompanyants pot llegir aquesta apretada síntesi de Luc Brisson, autor de Platon, les mots et les mites, un dels millors estudis sobre el tema. I qui tingui curiositat per la relació entre emocions i el discurs racional pot llegir-se aquest.

La il·lustració es pot fer servir per preguntar-nos sobre Plató i Sòcrates. Com és que Plató sembla dictar i Sòcrates sembla escriure?

Al·legoria de la caverna, IV

1. Deure: per demà llegiu La Republica 514a-517a i porteu un dibuix de l'escena que s'hi descriu. Feu-ho bé, perquè ens servirà de referència en l'explicació de Plató. No importa que no sabeu dibuixar, sinó la fidelitat al text.

2. L'endemà recullo els dibuixos: faig el dibuix a la pissarra seguint literalment les instruccions que em van donant, deixant que siguin ells i elles les que es corregeixin o precisin entre si. En acabar, remarco els espais, els personatges, les coses i les seves representacions, i destaco la simetria entre dins i fora.

3. Faig unes quantes interpretacions seguint l'article de Lledó. Els demano que en facin, pregunto qui pot ser el que retorna ...; si no surt -alguns anys ha sortit-, acabo proposant la lectura "pedagògica": ells són els presoners i els que anem desfilant mostrant-los artificis sóm els professors -igualment presoners!-, mentre el món real és fora ... (Una classe)

4. Retornar els dibuixos puntuats i comentar el PWP destacant algun aspecte de cadascun (mitja classe).

Caverna 10

View more presentations from jbeltran.

Criteris d'avaluació: fidelitat al text i bonus a l'enginy en les solucions o la interpretació.

(Una -molt bona- ex alumna d'un altre grup, queixosa: - Jordi, a nosaltres no ens fan dibuixar ...)

Els d'altres anys: aqui, aqui i aqui.

Concreció

Etica quart, activitat de la pàgina 31 del llibre. Unes estadístiques de l'INE i de l'Institut català de les dones que palesen la discriminació per raó de sexe, des del sostre de vidre als carrers amb nom de dones, el repartiment del treball domèstic, o les hores dedicades a la diversió. La dada que afirmen els ha cridat més atenció és la disparitat entre el salari dels homes i el de les dones (les dones cobren un 66% del salari dels homes). Els nois comenten entre ells, però no diuen res en veu alta. Una noia, suportada per altres, addueix exemples d'una familiar que és alcaldessa, una altra explica que la seva tia és regidora ... Una altra diu que a les dones de la seva família no els passa res d'això, encara que es veu obligada a reconèixer que el repartiment del treball domèstic no acaba de ser paritari
Seguim: Què has de fer tu i què han de fer les altres persones per contribuir a fer desaparèixer aquestes desigualtats? Proposo que escriguin a la llibreta una llista de coses concretes, i després determinarem les millors i les més factibles. Poso com a exemple el comptar la proporció de carrers amb noms de dones de la ciutat i, si troben disparitat, escriure l'Ajuntament reclamant major paritat.
Cinc minuts d'escriure i ... totes les propostes massa generals o difuses ("que hi hagi menys discriminació", "que paguin igual a les dones"). Pregunto si troben que hi ha alguna discriminació a l'institut.
- No, no n'hi ha - clamen.
- Teniu poca memòria -els dic- a primer em veu dir que en arribar a l'institut havíeu deixat de jugar a futbol al pati.
- Però és perque sóm més grans.
- És que a les noies no els agrada jugar al pati, sempre estan xerrant entre elles.
- I a classe -recordo- no és veritat que s'expulsen més nois que noies?
- És que els nois es porten més malament. Però és que són més moguts ...
- No veieu que el temps que dedica cada professor o professora als nois és major als nois que a les noies encara que sigui per renyar-los?
- I a casa, creieu que hi ha un repartiment equitatiu de les feines?
Davant les cares d'extranyesa o assentiment escric a la pissarra sexe, gènere i orientació sexual i com hi ha dos sexes, tants gèneres com cultures i subcultures multiplicats per dos i orientació hetero i homo. Subratllo que son tres conceptes que es confonen. Vam afanyant-se a apuntar. Quan parlant de gènere escric estereotips comencen a donar exemples ... Ja ho tenim una mica més enfocat.
El proper dia començaré amb el visionat dels minuts 5:48 a 7:44 d'aquest video fet per estudiants de l'IES Miguel Servet. Trobes ara algunes desigualtats?

Treballs de recerca

Fa uns dies es van atorgar els Ignobel Prices, uns premis que destaquen els treballs científics més inútils o ridículs. Es dónen sota l'emblema "Investigacions que fan riure però després fan pensar". El premi de Medicina va ser a la patent d'uns sostenidors que en cas d'emergència es poden transformar en mascaretes per a dues persones. El de la Pau a l'estudi sobre si en cas de ser colpejat per una ampolla de cervesa què és pitjor, que estigui buida o que estigui plena. El de Veterinària a l'estudi que examina si donen més llet les vaques que tenen nom o les que no en tenen. Tots aquests estudis i d'altres premiats han estat subvencionats i publicats en revistes científiques i han estat realitzats rigorosament durant l'any 2009. A la cerimònia van assistir-hi varis premis Nobel. Què en podríem aprendre per als nostres treballs de recerca?

Decepcions

A en Jose Maria Valverde li agradava parafrassejar aquella cita del personage de Molière que s'adonava que sempre havia parlat en prosa amb un exemple més proper. Explicava el cas d'una senyora que havia descobert amb una barreja d'espant i decepció que sempre havia dit "cocreta" en comptes de dir "croqueta", com si de sobte aquesta menja cruixent per fora i fluida per dins -no conec ningú a qui no agradin- hagués perdut part del seu sabor i s'hagués desdibuixat la seva textura.

Doncs resulta que, llegint amb el cor encongit els Relatos de Kolimá (volum II pàgina 109), ara m'assabento que a la Unió Soviètica "cosmopolitisme" era un delicte castigat amb varis anys de treball forçat. Lluny de ser un vell ideal filosòfic d'arrel estoica, era un anatema antisemita que s'aplicava als intel·lectuals de famílies jueves.

És impossible avençar en la lectura de l'obra de Shalámov i no experimentar cada cop més menyspreu pel sistema que va fer possible Kolimà i el seu ordre penitenciari. Creix, tanmateix, l'admiració perquè una experiència terrible de degradació humana pugui expressar-se amb aquesta precisió de cristall.

Precocitat

A tercer i quart d'ESO, hi ha algunes noies, sobre tot les avençades en la pubertat, que subrratlletn els seus trets adults: la roba, el maquillatge, el pentinat, els atuells. D'altres se segueixen mostrant com a nenes. Hora d'estudi: una noia de la segona categoria té un gruixut llibre al damunt de la taula, estranyament familiar. M´hi acosto:

- Què llegeixes? (em mostra la tapa: és el primer volum de Mil·lenium)

- Alsa, i com és que el llegueixes?

-La meva mare se'l va llegir a l'estiu i em va dir que li havia agradat i me l'ha recomanat. I ara me'l llegeixo jo.

- Jo m'he llegit els tres -diu la del costat, encara amb més aspecte de nena. No em pren el pèl, la conec.

- Ah si? I t'han agradat?

- Psiii.

- I els de Harry Potter? Li pregunto a la primera.

- Als nou anys em vaig llegir fins el tres, però me'n vaig cansar.

- Ahhh.

La ciència espanyola no necessita tisores

La filosofia s'ha de fer a partir de la millor ciència. L'activitat filosòfica i la científica tenen una mateixa arrel, el desig de veritat, i una mateixa base metòdica, la crítica. Sense ciència no hi ha autèntica filosofia, i sense filosofia no hi ha autèntica ciència. Per això ens sumem a la protesta pel retall a la investigació científica en els pressupostos de l'Estat.

Cercant inspiració

Ask a philosopher! és una pàgina on s'apleguen preguntes que poden servir d'inspiració per a una Fotofilosofia. Està mantinguda per una associació de filosofia pràctica. S'hi poden trobar preguntes i també respostes. Per tal d'examinar la competència en filosofia de futurs col·laboradors, en comptes de fer-los redactar una resposta, els fan fer sis preguntes ...

Relativisme

Un dels fragments més famosos del sofista Protàgoras és:

πάντων χρημάτων μέτρον ἔστὶν ἄνθρωπος, τῶν δὲ μὲν οντῶν ὡς ἔστιν, τῶν δὲ οὐκ ὄντων ὠς οὐκ ἔστιν‭

(L'home és la mesura de totes les coses, de les que son en el que són, de les que no són en el que no són).

Per aquesta vegada l'entrada de la Wikipèdia en espanyol és molt millor que la en anglès. Tal com m'apareix el món, així és per a mi. Desaparició de la distinció entre ésser i aparèixer, semblant al relat de Nietzsche a "Història d'un error" de El Crepuscle dels ídols. Relativisme de la veritat i dels valors ètics, polítics o estètics. No hi ha, doncs, ni veritats definitives, ni valors absoluts.

Això no vol dir que es proposi el caprici, l'oportunisme o el tantsemenfotisme. Es pot ser relativista sense renunciar a la racionalitat, i per tant considerar que no tot allò que s'afirma sigui igualment acceptable. Els criteris que històricament hem anat construint ens permeten acceptar provisionalment unes afirmacions i rebutjar-ne d'altres, fins que siguem capaços de trobar-ne de millors. El relativisme tampoc dóna l'esquena a la cerca de valors comuns, perquè reconeix la necessitat de trobar-ne per tal de poder conviure. I per això la seva companya inseparable és la tolerància, que consisteix en considerar que totes les opinions són dignes de ser examinades racionalment i sostenir que cadascú és el millor jutge dels propis interessos. En aquest sentit, és molt més honest que qualsevol dogmatisme, que accepta la tolerància quan és dèbil, i només espera enfortir-se per acabar amb la discrepància. Finalment, relativisme tampoc vol dir manca de fermesa en defensar aquells valors comuns que tant ens ha costat guanyar: la llibertat, la igualtat i la fraternitat. En una societat pluralista conviuen valors i veritats diversos, el poder és neutral epistemològicament i redueix la coacció legal als valors mínims imprescindibles per a la convivència.

Una dictadura és una forma política on el poder de qui governa és absolut, i per tant no permet altres poders ni, per descomptat, la discrepància. Per això no només Protàgoras, sinó qualsevol persona raonable considerarà que l'expressió ratzingeriana "dictadura del relativisme" o és un insult a la intel·ligència per què és un oxímoron (una contradicció en els termes) o és intel.lectualment deshonesta (és a dir, sofística en sentit pejoratiu) perquè intenta contaminar un concepte amb un altre concepte que té un sentit contrari.

Enmirallar-se

Una mirada autocrítica sobre un mateix pot ser molt instructiva. O descobrir-te que realment no només tens les orelles de burro sinó que no et falta res ... per ser un ruc.Agraeixo la imatge que, en la línia de l'Orelles, relaciona la filosofia amb les ruqueries, (per cert, gnosce se autón -coneix-te a tu mateix; γνωθι σεαυτόν- no és de Plató, sinó que prové de l'oracle de Delfos i va ser adoptada per Sòcrates). Ha estat oferida generosament pel propietari de l'àlbum Filosofia, que està farcit d'imatges referides a la nostra disciplina. Moltes gràcies!

Pràctica filosòfica

Michel Tozzi aclareix i endreça els conceptes de filosofia pràctica, pràctica filosòfica, noves pràctiques filosòfiques, consulta filosòfica, i conclou:

"Una pràctica ens sembla filosòfica si intenta elucidar racionalment la nostra relació amb el món. Extreure sentit per comprendre en realitat, explicitar valors per avaluar i actuar, tal és la tasca ... en tot lloc i per a tot públic. Això exigeix en tots els casos mètode i rigor. Però aquesta exigència pot prendre diverses formes i donar lloc a pràctiques sensiblement diferents: la d'un aprenentatge organitzat a l'escola o en formació, o més informal al cafè-filo per exemple en ocasió d'intercanvis regulats. Aquest aprenentatge pot ser acompanyat de diverses maneres: en l'ensenyament per un professor, de manera menys escolar per un animador. El caire filosòfic també pot definir-se per les seves exigències, com en el cas de la consulta, una eina per pensar millor un problema personal, sense que prengui per força la forma d'un aprenentatge. Ensenyar, animar, consultar són tres formes de pràctiques filosòfiques que poden ajudar a pensar per un mateix. Llegir en classe un autor, dialogar entre iguals, escriure el propi pensament també pot ensenyar a filosofar. Una mateixa mirada filosòfica, pràctiques diferents ..."

DIOTIME, Revue Internationale de Didactique de la Philosophie, n 41.